Arrere - Biblioteca

biblioteca

 

Títol

«Ab cor homill molt devot e contricte»,

«Los mals cuberts no porten mai planyença»,

«Socors de les muses mo·m par que fretura»,

«S·inveja fos morta, tornara reviure»

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons

 
Autor Mossén Avinyó
 
Manuscrit

Transcrivim ací una sèrie de quatre poesies, amb la rúbrica «Mossén Avinyó», que apareixen en la darrera part del manuscrit B2280 de la Hispanic Society of America de Nova York, conegut també com Cancionero Vindel o Cancionero Castellano (NH2, o també T). Aquestes quatre poesies són les úniques peces escrites en català de tot el Cançoner i, en les dues darreres composicions, hi ha una interessant glossa de moltes de les imatges que s'hi utilitzen.

   
Edicions modernes

Arqués, Rosend (1990), Les poesies amb la rúbrica «Mossèn Avinyó», Venècia.  Es poden consultar en el Repertorio informatizzato dell’antica letteratura catalana (RIALC). http://www.rialc.unina.it/sommario.htm.

Garcia Sempere, Marinela i Martín Pascual, Llúcia (2006), «Les poesies catalanes de Mossén Avinyó del MS. B2280 de la Hispanic Society of America», Cultura Neolatina, anno LXVI, 2006, fasc. 1-2, p. 105-140.

Ramírez de Arellano y Lynch, Rafael (1976), La poesía cortesana del siglo XV y el 'Cancionero de Vindel', contribución al estudio de la temprana lírica española. Estudio preliminar y edición crítica de los textos únicos del Cancionero, Barcelona, Editorial Vosgos.

 
Editor digital Marinela Garcia i Sempere (2009)
 
La nostra edició

Hem fet la transcripció seguint el manuscrit B2280 de la Hispanic Society of America de Nova York, i hem tingut en compte les edicions modernes de Ramírez de Arellano, d'Arqués i de Garcia Sempere i Martín.

 
Contingut

Les quatre úniques poesies catalanes del Cançoner apareixen al final del manuscrit en la disposició següent:

1. Ab cor homill molt devot e contricte (atribuïble a Avinyó)

2. Los mals cuberts no porten mai planyença

Comedieta de Ponza, intercalada entre les poesies

3. Socors de les muses mo·m par que fretura

4. S·inveja fos morta, tornara reviure

La primera poesia és una oració a la Mare de Déu pregant per la solució de les desgràcies que afecten la ciutat assetjada. La composició sembla referir-se al setge de Tarragona de 1462. Es tracta de cobles catalanes de 8 versos decasíl·labs i estramps.

La segona poesia, «Los mals cuberts no porten mai planyença» és una composició en què el poeta es queixa del dolor causat pel desamor d’una dama, a la qual s’adreça perquè el veja morir per amor. En aquest cas les cobles de versos decasíl·labs tenen la rima ABABCDDC, EFEFGHHG..., alternat la rima encadenada i la creuada, en cobles cadenocreuades, i amb la tornada que repeteix la rima dels darrers versos de la darrera cobla. Hi ha escasses irregularitats, com la rima no consonàntica en els versos 45-48, que no ho seria per al lector que neutralitza la e i la a àtones.

Les poesies 3 i 4 «Socors de les muses no·m par que fretura» i «S·invega fos morta tornara reviure» són lloances a una dama «la de Cardona» per la seua saviesa, valentia de coratge i castedat. Les cobles són dècimes de quatre rimes ABAABCDCCD de decasíl·labs, amb accent a la cinquena i la desena síl·labes de cada vers, esquema mètric que predomina en la segona meitat del segle XV. A més, tenen la peculiaritat que cada estrofa va acompanyada d'una glossa.

 
Bibliografia

Baehr, Rudolf (1970), Manual de versificación española. Traducció i adaptació de K. Wagner i F. López Estrada,  Madrid, Gredos, (“Biblioteca Románica Hispánica”).

Beltran, Vicenç i Avenoza, Gemma (coord.) (2005), BITECA, Bibliografia de textos catalans antics, en http://sunsite.berkeley.edu/PhiloBiblon/phhmbi.html.

Di Girolamo, Constanzo (coord.) (2005), Rialc, Repertorio Informatizzato dell'antica Letteratura Catalana, http://www.rialc.unina.it/sommario.htm.

Gómez-Bravo, Ana M. (1998), Repertorio métrico de la poesía cancioneril del siglo XV. (Basado en los textos del Cancionero del siglo XV de Brian Dutton), Madrid, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalà.

Faulhaber, Charles (1983), Medieval Manuscripts in the Library of the Hispanic Society of America. Religious, Legal, Scientific, Historical, and Literary Manuscripts, [Vol] I. Compiled by Ch. B. F. Manuscripts. 2 vols. New York: The Hispanic Society of America.

Foulché-Delbosc, Raymond (1903), «Deux Chançoniers du XV siècle», Revue Hispanique, X, pp. 5-18.

Massó Torrents, Jaume (1932), Repertori de l'antiga literatura catalana, vol. I, La poesia, Barcelona, Alpha.

 
Autor

Tenim molt poques dades sobre l’autor. El fet que aparega en dos cançoners miscel·lanis vincula mossén Avinyó al grup de poetes de la segona meitat del segle XV que escriuen tant en castellà com en català: Pere Torroella, Francesc Ferrer, Joan de Masdovelles. Tanmateix, l’obra del nostre autor apareix també vinculada a la d’altres poetes coetanis tan emblemàtics com Ausiàs March, el més representat en el Cançoner de París, o el Marqués de Santillana, Juan de Mena o Fray Íñigo de Mendoza, els autors centrals del Cançoner B2280.  Degué escriure en la segona meitat del segle XV i la seua poesia ens fa pensar en composicions elaborades en consistoris, com els que a finals del XV devia haver-hi a Barcelona.

La rúbrica «mossén Avinyó» o  «Avinyó» apareix en una sèrie de poesies en castellà i en català que s’han transmés en dos manuscrits, el  Ms. espanyol 225 de la Biblioteca Nacional de París i el B2280 de la Hispanic Society of America. D'un total de 22 poesies signades per Avinyó, n’hi ha 8 en castellà i 14 en català. Les poesies castellanes només s’han preservat en el Cançoner de la Hispanic Society; mentre que de les catalanes, les quatre que ací oferim tenen transmissió única en el mateix Cançoner, i les altres deu formen una sèrie amb el senyal «Alta's de sort», que es conserva únicament en el Cançoner de París.
   

 

inici

presentació

qui som

enllaços