Arrere

biblioteca

 

Títol

Flos sanctorum romançat:
«La vida de la benaventurada sancta Katherina de Sena»

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons

 
Autor anònim (traductor) / Jacobus de Voragine (autor original)
 
Edició Barcelona, 1494, Johan Rossenbach
 
Signatura Biblioteca Nacional de Madrid, I-2000; Biblioteca de la Universitat de Barcelona (inc. 687).
 
Editor digital Carme Arronis i Llopis (2009)
 
Contingut

El capítol que editem és un dels capítols afegits posteriorment a la Legenda aurea confeccionada per  Jacobus de Voragine. Es tracta de la vida de santa Caterina de Siena, dominica italiana (Siena 1347-Roma 1380) canonitzada per Pius II el 1461, la festivitat de la qual se celebra el 30 d'abril.  La fama de Caterina s'estengué al llarg del segle XV arreu d'Europa i el culte s'arrelà en la corona d'Aragó en dates molt primerenques. D'aquesta devoció ens han arribat nombrosos textos catalans que arrepleguen la seua biografia, i el text que ací editem n'és una mostra.

El contingut del capítol no es basa, com altres relats del període, en la biografia que el confessor de santa Caterina, Ramon de Càpua, confeccionà sobre la dominicana per a les actes de canonització i que es coneguda popularment com a Legenda Maior, sinó d’algun dels relats més breus que se’n feren, probablement d’una versió de la Legenda Minor de Tommaso di Caffarini, que arreplega breument els fets més remarcables de la vida de santa Caterina, que passaren a ser els més coneguts i populars. S'hi destaquen breument alguns episodis de la seua infantesa i joventut, i se centra principalment en la narració d'alguns episodis de la vida pública, bé dedicada a la cura dels necessitats, bé en la seua tasca d'ambaixadora del papat romà. A diferència de les altres Vides catalanes conservades sobre la vida de la santa, arreplega les visions místiques de manera molt breu i concisa, i alguns dels episodis més populars, com ara la boda mística de Jesucrist amb Caterina o la concessió dels estigmes són, fins i tot, eliminats. La santa és mostrada com a model de vida activa a imitar, i és admirada pels seus coneixements teològics i la seua locuacitat guiada per l'Esperit Sant. Sens dubte, la inclusió del relat de Caterina al Flos Sanctorum indica l’acceptació i l’interés generalitzat existent per la santa al segle XV, i garanteix encara més la propagació de la devoció i el culte entre les classes més populars, públic habitual de la lectura d’aquests relats. L’estil del text, planer i entenedor, sembla acompanyar aquesta voluntat.

 
Bibliografia

Arronis Llopis, Carmen (2007), La vida de sancta Caterina de Sena de Miquel Peres, Universitat d'Alacant - Departament de Filologia Catalana, Alacant.

Arronis Llopis, Carmen (en premsa) «Aproximació a la Legenda de sancta Catherina de Sena, manuscrit anònim de la Biblioteca Nacional de Madrid», XII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Càceres, 25-29 de septiembre de 2007)

Arronis Llopis, Carmen i Garcia Sempere, Marinela (2008), «Referents italians en la cultura catalana: traduccions i altres versions literàries de la Llegenda de Santa Caterina de Siena», La Catalogna in Europa, l'Europa in Catalogna. Transiti, passaggi, traduzioni. Atti del IX Congresso internazionale dell'Associazione italiana di studi catalani (Venezia, 14-16 febbraio 2008), edició electrònica a cura de Costanzo Di Girolamo, Paolo Di Luca e Oriana Scarpati, http://www.filmod.unina.it/aisc/attive/.

Casas Nadal, Montserrat (2007) «Les versions catalanes de la Vida de santa Caterina de Siena», Quaderns d’Itàlia, 12, 91-103.

Estudi lingüístic

 

inici

presentació

qui som

enllaços