Arrere - Biblioteca

biblioteca

 

Títol

Lo procés de les olives e disputa dels jóvens hi dels vells. Fet per alguns trobadors avant nomenats. E lo sompni de Johan Johan

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons

 
Autor Bernat Fenollar, Joan Moreno i altres
 
Edició

València, 1497, Lope de la Roca

Barcelona?, 1532, Carles Amorós

València, 1561, Joan de Arcos

 
Signatura

Donem ací les signatures dels exemplars de cadascuna de les edicions que hem consultat: 1497, Biblioteca Històrica de la Universitat de València CF/2 2; 1532, Hispanic Society de Nova Iork, BIBID1040, BIBID5559, ID #13-566-1025; 1561, Biblioteca Serrano Morales, València, SM3/338(2).

 
Editor digital Marinela Garcia i Sempere (2006)
 
Altres edicions

Fenollar, Bernat i altres, Lo procés de les olives e disputa dels jovens hi dels vells. Fet per alguns trobadors avant nomenats, e lo sompni de Johan Johan, facsímil amb transcripció a cura de Josep Palàcios i amb introducció de V. Andrés Estellés, en Poemes satírics del segle XV, I: Lo procés de les olives, Bibliovasa, Vaència, 1973.

Fenollar, Bernat, Lo procés de les olives. Lo somni de Joan Joan, a cura de Vicent Pitarch i Lluís Gimeno, estudi introductori de Salvador Jàfer, Tres i Quatre, València, 1988.

Miquel i Planas, Ramon, Cançoner Satírich Valencià, Barcelona, Biblioteca Catalana, 1911.

 
La nostra edició

Hem preparat l'edició a partir de la de 1497, però hi hem introduït algunes correccions al text seguint les lliçons de les altres dues, especialment la de 1561, que esmena errades evidents de la primera. Tot i això, cal dir que el text queda prou fixat des de la primera edició i que les modificacions que introdueixen les següents són escasses. Ara editem només la primera part del Procés, la que recull les intervencions de Bernat Fenollar i de Joan Moreno. Més endavant inclourem la resta del procés. En les dues primeres edicions apareix relligat, en els exemplars consultats, amb Lo somni de Joan Joan i en la tercera apareix relligat amb Lo somni de Joan Joan, La brama dels llauradors, l'Espill i Lo procés o disputa de viudes i donzelles, obres totes impreses el 1561.

 
Contingut

Utilitzant una sèrie de paraules que funcionen com a mots rima en tota la composició entre Fenollar i Moreno, el primer introdueix la composició explicant que no hi pot haver home gelós d'ells dos perquè tot el seu plaer està en parlar. A continuació li pregunta com pot menjar olives i traure de la closca els caragols ara que no té genives. Moreno li contesta en clau eròtica i comença a parlar de la seua potència sexual, encara gran. Fenollar dubta d'aquella potència i considera el seu amic com un corcat pinyol i mustiu caragol davant les tendres olives. Moreno insisteix en la seua postura i diu que les olives tendres són capaces de revifar qualsevol. Fenollar li recorda que passada la seixantena l'home ha de deixar-se d'amors. Tanmateix Moreno insisteix amb arguments diferents, com que les dones, per variar, prefereixen homes grans quan Fenollar li diu que els prefereixen joves, i d'altres, fins que a la cobla dinou Fenollar recorda que s'ha de riure i gastar burles de manera temprada, i per tant, cal cessar ja en aquell joc. Moreno li dóna la raó i li diu que només ha debatut amb ell per seguir el joc, que està lluny d'amar dones d'amor tan obscura.

 
Bibliografia

Fuster, Joan (1968), «Lectors i escriptors en la València del segle XV», Obres completes, I, Edicions 62, Barcelona, p. 317-390.

Ferrando, Antoni (1996), «El concepte d'escola valenciana aplicat als poetes valencians de l'època de Fenollar: consideracions sobre el seu bilingüisme», Essays in Honor of Josep M. Solà-Solé: Linguistic and Literary Relations of Catalan and Castilian, ed. de Suzanne S. Hintz, Peter Lang, Nova Iork, p. 199-217.

Guinot, Salvador (1921), «Tertulias literarias de Valencia en el siglo XV», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 9, 1-5, 40-45, 65-76, 97-104 [reed. en «Pròleg» a Parlament de casa Mercader i tragedia de Caldesa, novelas de J. Roiç de Corella, siglo XV, publicadas con unos estudios literarios, Castelló de la Plana, 1921, 13-46].

Mahiques, Joan (2004), «El Espill o Llibre de les dones, la Disputa de vidues i donzelles, el Procés de les olives, el Somni de Joan Joan y la Brama de llauradors: notas sobre su difusión impresa en el siglo XVI», en La memoria de los libros. Estudios sobre la historia del escrito y de la lecturai en Europa y América, Instituto de Historia el Libro y de la Lectura, Salamanca.

Martínez, T. (2003), «De Lo somni de Joan Joan a La vesita d'Herèdia amb consideracions sobre Corella i el Tirant», Momenti di cultura catalana in un millennio, vol. II, Liguori, Napoli, p. 351-374.

 
Autor

Aquesta obra col·lectiva conté el nom de diferents autors de l'època. En primer lloc, les 21 cobles del debat inicial corresponen a Bernat Fenollar i a Joan Moreno. Més tard intervenen, progressivament, Jaume Gassull, un personatge que es fa nomenar Lo síndic del comú dels pescadors, Narcís Vinyoles i Baltasar Portell. El debat inicial entre Moreno i Fenollar s'allarga en les intervencions successives dels altres autors.

Bernat Fenollar

Era prevere, i tot i que la seua data de naixement se situa cap a 1438, segons algunes dades recents podria haver nascut cap a 1420 Era fill del batlle de Penàguila i nebot del notari Jeroni Fenollar. En 1448 figura com a beneficiat de la parròquia de sant Esteve. En 1451 permuta el seu benefici per un altre en la Catedral de València. Va exercir els càrrecs de beneficiat, domer i sotsobrer de la catedral de València. El 1467 el Capítol de la Seu de València el nomena sotsobrer —ja aleshores era beneficiat domer—, lloc que ocupa fins a 1490. El setembre de 1479 fou inscrit com a «escrivà de ració» i «capellà e mestre de capella» del rei Ferran el Catòlic, i el desembre del mateix any com a «lloctinent d'almoiner». El 1490 apareix la darrera menció com a sotsobrer de la catedral de València.

La seua habilitat en la versificació i la seua capacitat de convocatòria li valgueren un prestigi gran en la seua època i que es mantingué molt de temps. En opinió de Ximeno (1747, I, 64) «Sacó à luz muchas obras en verso valenciano, que fueron muy celebradas, assí por lo juizioso de ellas como por el donayre, y erudición con que las viste». Francisco Cerdà i Rico en les Notas al canto del Turia (1778) diu que «Fenollar fue amigo de Ausias March, y muy semenjante en el ingenio y numen poético, como se muestra por sus obras escritas con mucho donaire y agudeza» (p. 317), notícia que recull Just Pastor Fuster (1827, I, 51) quasi amb els mateixos termes «Y muy semejante al mismo en el ingenio y numen poético», i que ja donava Escolano en la Història de València.

Alguns autors afirmen que era subsíndic de la ciutat de València el 1503, però Martí Grajales fa veure que aquesta notícia no és certa. Encara que el 1510 un mossén Fenollar era elegit per a ocupar la càtedra de Matemàtiques de l'Estudi General de València, no podem saber amb certesa si es tractava de l'autor o d'un nebot seu ja que en aquesta data Fenollar devia tenir una edat molt avançada. Va morir el 28 de febrer del 1516.

Referències

Cerdà i Rico, F. (1778) Notas al canto del Turia, Madrid (facsímil a París-Valencia, 1979).

Martí Grajales, F.(1927) Ensayo de un diccionario biográfico y bibliográfico de los poetas que florecieron en el reyno de Valencia, Madrid.

Pastor Fuster, J. (1827) Biblioteca Valenciana, 2 volums, València (facsímil a París-Valencia, 1980).

Ximeno, V. (1747) Escritores del Reyno de Valencia, València (facsímil a París-Valencia, 2 vol., València, 1980).

   
Caracterització estilística

Com hem dit, les tres edicions antigues presenten variants que de vegades ajuden en la interpretació però no sempre de manera clara; a més a més, aquestes variants no són molt nombroses, cosa que podria voler dir que des de la primera edició el text estava bastant ben fixat

El fet que des de la segona cobla és faça una segona lectura del que proposa el company de debat fa que hi haja moltes coses sobreenteses per als interlocutors, al·lusions a altres obres, referències a situacions viscudes per ells, a personatges que ara desconeixem, etc. Tot i que el tema sembla intranscendent, la forma estròfica utilitzada és la que imposa la tradició literària per al debat: octaves de decasíl·labs amb rima creuada, cesura a la cinquena síl·laba, com comença a ser habitual en el segle XV, i amb els mots rima olives, pinyol, caragol i genives. La llengua que s'utilitza és culta, amb el registre i els vocables admesos en les obres literàries, ornada amb nombrosos girs i frases fetes procedents del llenguatge col·loquial. La ironia i els dobles sentits, que com hem dit omplen l'obra des de bon començament, generen figures retòriques com ara hipèrboles, metàfores, lítotes, oxímorons, etc., de manera que resulta un text ric i, per això mateix, difícil d'interpretar en algunes ocasions.

Es tracta d'una composició de caràcter culte escrita en la variant valenciana de la segona meitat del segle XV i revela un model lingüístic acurat i homogeni. El tema tractat, les imatges i els dobles sentits que contínuament apareixen en el text no modifiquen aquesta opció lingüística. De fet, hi trobem solucions que apareixen en altres obres del mateix Fenollar, com també en altres autors del XV.

   

 

inici

presentació

qui som

enllaços