Arrere - Biblioteca

biblioteca

 

Títol

Del nom gentil d'una gentil dama
Diversament un nom se recita
El coraçón vos embió
De ti, mundo, me despido

 Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons

 
Autor

Bernat Fenollar, amb les respostes de Narcis Vinyoles i Francí de Castellví.

No editem ara la resposta de Nicolas Núñez a una poesia de Bernat Fenollar, que no es conserva. Ni les de Crespí de Valldaura i Jerónimo de Artés a les dues composicions en castellà de Fenollar.

 
Edició Cancionero General, València, 1514, Jorge Costilla.
 
Signatura Bibliothèque Nationale de Paris (F. Miterrand), res. YG-9
 
Editor digital Marinela Garcia Sempere (2008)
 
Altres edicions

Cancionero General, Juan de Villaquirán, Toledo, 1517.
Cancionero General, Juan de Villaquirán, Toledo, 1520.
Cancionero General, Ramón de Petras, Toledo, 1527.
Cancionero General, Juan Cromberger, Sevilla, 1535.
Cancionero General, Juan Cromberger, Sevilla, 1540.
Cancionero General, Casa de Martín Nucio, Anvers, 1557.
Cancionero General, Casa de Fhilippo Nucio, Anvers, 1573.

Edicions modernes. Rodríguez Moñino (1958), Ferrando (1978), González Cuenca (2004), Rialc. Repertorio Informatizzato dell'Antica Letteratura Catalana (http://www.rialc.unina.it/inc-fenollar.htm).

 
La nostra edició

Oferim el text de l'edició de 1514, ampliat amb la poesia en castellà que apareix en la de 1511. Hem acarat especialment amb l'edició de 1517, i hem consultat les edicions modernes. Hem ordenat les poesies segons la seua aparició en el cançoner. En el cas de la que només apareix en el de 1511 (El coraçón vos embío) l'hem col·locada en el lloc que li correspon segons que apareixeria si s'hagués reproduït en l'edició de 1514 conservant la posició que té en la de 1511.

 
Contingut

Del nom gentil de una gentil dama, endevinalla en la qual Fenollar pregunta a Vinyoles el nom d'una dama, que resulta ser, segons la resposta d'aquell, la dona de Vinyoles, Brianda de Santàngel. Segons Ferrando (1978), el matrimoni amb Brianda es degué produir en una etapa de maduresa de la vida de Vinyoles.

Diversament un nom se recita. Una altra endevinalla on Fenollar proposa un senzill enigma que responen els seus companys de joc versificatori. Diu que el nom de la dama té dues parts i Castellví, en una cobla que resulta menys entenedora que la resta i a la qual li manca un vers, respon el fàcil enigma donant el nom de la dama, Elionor. Vinyoles, per la seua banda, afegeix el cognom de la dama, que no ha estat identificada. Segons Ferrando (1978) la composició ha de ser anterior a setembre de 1506, data de la mort de Castellví. Segueixen dues cobles laudatòries.

Les dues composicions en castellà tracten tòpiques queixes de l'enamorat. En la primera es queixa perquè ha lliurat el seu cor a la dama i ella no l'accepta, per tant, morirà. En la segona s'acomiada del món i de l'amor, els abandona.

 
Bibliografia

Chas Aguión, Antonio (2002), Preguntas y respuestas en la poesía cancioneril castellana, Fundación Universitaria Española, Alcalà-Madrid.

Ferrando Francés, Antoni (1978), Narcís Vinyoles i la seua obra, Publicacions del Departament de Lingüística Valenciana de la Universitat de València, València.

Guinot, Salvador (1921), «Tertúlias literarias de Valencia en el siglo XV», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, II, 1-5, 40-45, 66-76, 97-104.

Rodríguez Moñino, Fernando ed. (1958), Cancionero General. Recopilado por Hernando del Castillo (1511), Real Academia Española, Madrid. Vegeu edició digital de la Biblioteca Miguel de Cervantes.

 
Autor

Bernat Fenollar era prevere, i tot i que la seua data de naixement se situa cap a 1438, segons algunes dades recents podria haver nascut cap a 1420 Era fill del batlle de Penàguila i nebot del notari Jeroni Fenollar. En 1448 figura com a beneficiat de la parròquia de sant Esteve. En 1451 permuta el seu benefici per un altre en la Catedral de València. Va exercir els càrrecs de beneficiat, domer i sotsobrer de la catedral de València. El 1467 el Capítol de la Seu de València el nomena sotsobrer —ja aleshores era beneficiat domer—, lloc que ocupa fins a 1490. El setembre de 1479 fou inscrit com a «escrivà de ració» i «capellà e mestre de capella» del rei Ferran el Catòlic, i el desembre del mateix any com a «lloctinent d'almoiner». El 1490 apareix la darrera menció com a sotsobrer de la catedral de València.

La seua habilitat en la versificació i la seua capacitat de convocatòria li valgueren un prestigi gran en la seua època i que es mantingué molt de temps. En opinió de Ximeno (1747, I, 64) «Sacó à luz muchas obras en verso valenciano, que fueron muy celebradas, assí por lo juizioso de ellas como por el donayre, y erudición con que las viste». Francisco Cerdà i Rico en les Notas al canto del Turia (1778) diu que «Fenollar fue amigo de Ausias March, y muy semenjante en el ingenio y numen poético, como se muestra por sus obras escritas con mucho donaire y agudeza» (p. 317), notícia que recull Just Pastor Fuster (1827, I, 51) quasi amb els mateixos termes «Y muy semejante al mismo en el ingenio y numen poético», i que ja donava Escolano en la Història de València.

Alguns autors afirmen que era subsíndic de la ciutat de València el 1503, però Martí Grajales fa veure que aquesta notícia no és certa. Encara que el 1510 un mossén Fenollar era elegit per a ocupar la càtedra de Matemàtiques de l'Estudi General de València, no podem saber amb certesa si es tractava de l'autor o d'un nebot seu ja que en aquesta data Fenollar devia tenir una edat molt avançada. Va morir el 28 de febrer del 1516.

Referències

Cerdà i Rico, F. (1778) Notas al canto del Turia, Madrid (facsímil a París-Valencia, 1979).

Martí Grajales, F.(1927) Ensayo de un diccionario biográfico y bibliográfico de los poetas que florecieron en el reyno de Valencia, Madrid.

Pastor Fuster, J. (1827) Biblioteca Valenciana, 2 volums, València (facsímil a París-Valencia, 1980).

Ximeno, V. (1747) Escritores del Reyno de Valencia, València (facsímil a París-Valencia, 2 vol., València, 1980).

   
Caracterització estilística

Del nom gentil de una gentil dama. Dues dècimes de decasíl·labs de quatre rimes ABAABCDCCD. Estrofa utilitzada també per Fenollar en la Istòria de la passió i en la Qüestió moguda per mossén Ffenollar, prevere, a mossén Joan Vidal, prevere, a·n Verdanxa e a·n Vilaspinosa, notaris, però amb l'accentuació interna diferent. Si la Istòria i la Qüestió fan servir l'accent a la cinquena síl·laba, innovació de la poesia del XV, ara trobem una accentuació clàssica catalana, amb accent a la quarta síl·laba abans de la cesura, en paraules que són d'accent agut. També hi ha accents en la sisena i la huitena síl·labes, però no de manera tan sistemàtica com en el primer cas. Hi ha una irregularitat, Vinyoles no pot repetir la mateixa rima en el 5è vers.

Diversament un nom se recita. Les cobles ara tenen dotze versos, amb l'esquema de la dècima comentat més amunt però afegint un apariat final. Les tres primeres repeteixen la mateixa rima mentre que les dues darreres la canvien, tot i mantenir el mateix esquema mètric. L'accentuació, com en la composició anterior, fa recaure l'accent en la quarta síl·laba, que correspon a termes aguts, amb accents també en la sisena i la huitena síl·labes. Això es compleix fins la darrera cobla Sola feta per los tres damunt dits cascú un verso, que utilitza una accentuació en la cinquena síl·laba abans de la cesura, nova en el segle XV i que trobem, per exemple, en altres obres en què intervé Fenollar, com el Procés de les olives, la Istòria de la Passió i la Questió.

El coraçón vos embío. Cançó de versos d'art menor formada per un refrany i una cobla que repeteix en els darrers versos la rima del refrany, abab cdcdabab.

De ti, mundo, me despido. Una altra cançó en versos d'art menor que repeteix en les dues cobles que la formen les rimes del refrany inicial, abaab cdcdabaab efefabaab.

 

inici

presentació

qui som

enllaços