Arrere - Biblioteca

biblioteca

 

Títol

Vita Christi de la reverent abadessa de la Trinitat

Capítols CCLXXV-CCXCI

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons

 
Autor sor Isabel de Villena
 
Edició València, 1497, Lope de Roca
 
Signatura

Biblioteca Nacional de Madrid, I-1973; Biblioteca Nacional de Catalunya, 11-VII-12; Biblioteca Valenciana, inc-8.

 
Editor digital Hèctor Càmara i Sempere (2007)
 
Altres edicions

L'obra de sor Isabel de Villena comptà amb altres dues edicions: la de 1513 de Jorge Costilla a València (Biblioteca Nacional de Madrid, sig. R-3003, entre altres); i la de 1527 de Carles Amorós de Barcelona (Biblioteca de la Universitat de València, sig. R-1/107, entre altres).

 
La nostra edició

La nostra edició es fa en base a la transcripció dels capítols CCLXXV-CCXCI de la primera impressió de la Vita Christi  de sor Isabel de Villena, de 1497, que es pot consultar en edició digital facsímil a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives (http://www.lluisvives.com/FichaObra.html?Ref=5424&portal=1). No hem afegit l'aparat crític, que s'incorporarà en breu.

 
Descripció

Es tracta d'un incunable de 301 folis amb abundants errors de foliació (en els capítols que editem, per exemple hi ha un error de numeració dels f. CCCXII i CCCXIII, que apareixen com a CCCV i CCCVI). Mesura 23'6 x 19'3 amb text de lletra gòtica distribuït en dues columnes.  Presenta caplletres gravades.

 
Contingut

Els capítols que editem, del CCCLXXV al CCXCI, corresponen al relat del trànsit i l'assumpció de la Mare de Déu, que tanquen la Vita Christi. La mort de l'autora deixà sense enllestir l'obra, per aquest motiu la narració queda interrompuda en el capítol del traspàs de la Mare de Déu, sense poder conéixer com haguera desenvolupat l'assumpció. Aquests capítols segueixen el model de la Vita Christi d'Eiximenis en tractar d'aquest tema. Isabel de Villena pren el text del menoret com a trama a partir de la qual completar i ampliar amb una gran riquesa narrativa el seu relat Cal comentar també que el text s'allunya en alguns punts de la tradició que prové dels apòcrifs del transitus mariae dels primers segles del Cristianisme, arreplegats en part per la Legenda aurea de Voragine (ca. 1264).

 
Bibliografia

Biteca-Bibliografia de Textos Catalans Antics [en línia], University of California, juliol 2007, http://sunsite.berkeley.edu/Philobiblon/proleg.html [consulta: 15-01-2008].

Hauf, Albert G. (1990), «Teologia i fantasia: la Vita Christi de sor Isabel de Villena i la tradició de les Vitae Christi medievals», en D'Eiximenis a sor Isabel de Villena: aportació a l'estudi de la nostra cultura medieval, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-PAM, Barcelona, p. 323-397.

Villena, Isabel de (1916), Llibre anomenat Vita Christi compost per sor Isabel de Villena abadessa de la Trinitat de València ara novament publicat segons l’edició de l’any 1497 (edició a càrrec de R. Miquel i Planas), vol. iii, Barcelona, p. 301-363.

Villena, Isabel de (1995), Vita Christi (edició i introducció a càrrec d'Albert Hauf), Edicions 62-«la Caixa», MOLC, Barcelona.

 
Autor

Lionor de Villena (1430-1490), nom amb el qual coneixien a aquesta autora abans d’ingressar al segon orde franciscà, era filla natural d'Enric de Villena. Lionor fou criada a València sota la tutela de la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim. Aquesta reina, de vida devotíssima i austera, decidí fundar un convent de monges clarisses en el ja existent monestir de la Trinitat el 1445. El convent fou ocupat per les monges del convent de Santa Clara de Gandia i ja el mateix any 1445 entraren un grup de novícies, entre les quals es trobava la nostra autora, que a partir d’aquell moment rebé el nom de sor Isabel.

El 1462, quatre anys després de la mort de la reina Maria, soterrada en aquest convent, sor Isabel fou elegida abadessa perpètua de la comunitat de clarisses. A partir d’aquest moment, la nostra autora es convertí en una mena de referent religiós i cultural de la València de la segona meitat del XV. Açò suposà que els escriptors més importants buscaren la seua opinió erudita i el seu suport.

L'obra coneguda de sor Isabel de Villena està formada només per la voluminosa Vita Christi, publicada pòstumament el 1497 per l’abadessa de la Trinitat sor Aldonça de Montsoriu a instàncies d’Isabel la Catòlica. Aquesta obra narra la vida de Crist d’una manera extensa i pot dividir-se en cinc parts: 1) el naixement i la vida de Maria fins infantar el nen Jesús (c. 2-65), 2) la infantesa i la joventut de Jesús (c. 66-106), 3) del bateig en el Jordà fins a la traïció de Judes (c. 107-141), 4) la Passió i mort de Crist (c. 142-228) i 5) els fets ocorreguts després de la resurrecció i la mort de Maria, encara que no l’assumpció ja que l’obra restà inacabada després de la mort de sor Isabel el 1490.

Aquesta Vita Christi s’emmarca dins d’una tradició i d’una espiritualitat que centra la devoció en la figura i la humanitat de Crist com a mitjà per a arribar a la seua divinitat. Aquesta devoció fou plenament desenvolupada pel franciscanisme, sobretot a partir de l’obra de sant Bonaventura (l’Ofici de la Passió i l’Arbre de vida) i d’Ubertí de Cassale (l’Arbre de la vida crucificada de Jesús), en què a través de la meditació i la contemplació hom assimila l’Evangeli, és a dir, la vida de Crist com a model moral i espiritual.

 

inici

presentació

qui som

enllaços